La mort, en última instància, és el sentit de la vida. És la mort la que fa que la vida tinga motiu de ser. Però, què és la mort? Què és morir? I, sobretot: per què volem evitar la mort? En El inmortal, Borges es planteja com seria l’ésser humà si la immortalitat del cos fora inherent a la de l’ànima.

​

Todo, entre los mortales, tiene el valor de lo irrecuperable y de lo azaroso. Entre los Inmortales, en cambio, cada acto (y cada pensamiento) es el eco de otros que en el pasado lo antecedieron, sin principio visible, o el fiel presagio de otros que en el futuro lo repetirán hasta el vértigo.

​

Borges planteja la mort com allò que ens fa viure l’existència amb dolçor i amargor, amb alegria i amb pena; sempre amb passió, amb la consciència que algun dia acabarà la vida i ja no serà vida, i amb la consciència amagada que aquest dia pot ser qualsevol. En canvi, amb la immortalitat aquesta devoció cap a la vida queda anul·lada. I és que la immortalitat, postula l’escriptor argentí, condueix necessàriament a la divinitat, ja el que reflecteix la paraula  immortal no és un temps tan llarg que no es pot concebre, sinó l’anul·lació del concepte de temps i, per tant, la totalitat. Però l’ésser humà, pres individualment, no és capaç de ser un déu. Dotat de la immortalitat, acabaria tornant a la seua naturalesa salvatge i no trobaria el sentit de l’existència tal com l’entenem nosaltres.

​

Concebem la mort com si es tractara d’una porta que es tanca quan acaba la vida. Però la vida no és un camí, ni una línia. La vida és present i res més. Els records mateixos són present. Les incerteses futures són present. Tot el que ens fa ser nosaltres mateixos és present. Sent així, la mort, en un moment precís, serà únicament present, i l’entendrem i l’acceptarem tal com entenem i acceptem allò que ara ens envolta.

​

Des d’Arché, convidem el lector a llegir aquest meravellós relat del mestre argentí que, com ningú, va portar llum a regions desconegudes de l’ànima humana, eclipsades per la por inherent que tenim cap a allò desconegut i inabordable: l’infinit, l’eternitat, la immortalitat.

​

«La muerte es una vida vívida. La vida es una muerte que viene».

Jorge Luis Borges